Reflexions al melic d'Europa

Fa poc vaig fer un viatge d'estudis a Brussel·les i vaig visitar amb uns companys els Parlament Europeu. Poc després, legint l'interessant boc de l'eurodiputat Raül Romeva, vaig trobar-hi un post que em va suscitar un comentari, que reprodueixo més a baix. La resposta d'en Romeva la podeu trobar al seu bloc (blocs.mesvilweb.cat/raulromeva).

"Vull aprofitar el marc d’aquest bloc per a formular-te una reflexió que em va sorgir la setmana passada. Abans de passar a formular-la, però, no vull deixar passar la oportunitat de felicitar-te per aquesta plana web que augmenta la transparència i facilita la comunicació amb els nostres representants. Sobretot des de les esferes europees és ben necessari estar més a prop dels ciutadans. Enhorabona, doncs, i endavant!

Casualment vaig visitar Brussel•les la setmana passada en el marc d'un viatge d'estudis de la Fundació Heinrich Böll i vaig tenir la possibilitat de seguir en viu la reunió de la comissió AFET a la que et refereixes en aquest article. Justament vaig entrar a la sala quan en Solana es disposava a respondre a les dues preguntes que li vas formular. En primer lloc, he de dir que vaig estar molt content de la profunditat i precisió d'aquestes preguntes. L’alta qualitat de les teves interpel•lacions queda encara més palesa si les comparem amb intervencions d'alguns altres diputats que, en el minut que tenien per a plantejar qüestions, tocaven una pila de temes, des de la qüestió al Líban fins als Balcans passant per Txetxènia i Iran. Això semblava provocar no només la exasperació del president de la Comissió, Elmar Brook, sinó que també feia difícil una resposta acurada i profunda de Solana.

Mitjançant aquesta forma d’interpel•lar tan general i tan poc fructífera, la tasca de control es fa molt difícil. Això em va dur a preguntar-me a mi i a d'altres membres del grup amb qui vaig visitar el Parlament quin sentit tenia aquesta comissió AFET i quins efectes podia tenir per a les polítiques de la Unió en el terreny exterior, a on gairebé no té competències. Ja veníem escaldats, perquè poc abans havíem tingut la possibilitat de parlar amb en Paolo Bergamaschi, assistent de la vostra fracció en aquestes polítiques, i, tot i que es va esforçar per a demostrar que el Parlament si que podia fer alguna cosa en matèria de política exterior, no ens va acabar de convèncer. Què en penses tu?

Et formulo aquesta pregunta perquè, després d'aquests dies a Brussel•les, tant jo com molts dels companys de viatge hem marxat amb la impressió que, a part de les tasques importantíssimes que es desenvolupen a la "capital" de la Unió, molta de la feina que s'hi fa es podria estalviar perquè se superposa amb les competències d'altres instàncies (bé siguin altres instàncies europees, com la competència entre el Consell i el Parlament, o bé siguin entre el nivell europeu i l'estatal). Un altre exemple d'això va ser la nostra xerrada amb una funcionària de l'EuroAid, que va deixar palesa la manca de coordinació de l'ajuda al desenvolupament dels països membres i de la Unió (tot i els avenços en aquest camp, sobretot després de la Declaració de París dels donants de 2005 en el marc de la OECD).

I una observació més greu encara és que, tot i aquests defectes evidents, els actors ens deixaven la impressió de que, enlloc de tractar aquests defectes (pensar, per exemple, com es podrien ampliar les competències del Parlament en aquesta delicadíssima matèria o com es podria millorar la coordinació dels donants en l'altre exemple que he posat), intentaven fer com si tot anés sobre rodes.

Aquesta observació no ens va abocar a un euroescepticisme, sinó que ens va fer prendre més consciència encara dels obstacles que encara resten al camí de la construcció europea. I, el que és més greu, que a vegades la Unió es dedica a fer veure que les coses van bé enlloc de millorar els defectes palesos en la seva construcció institucional, encara que això suposi malgastar una energia preciosa."